1886

Ilustració al sigle  XV.  Costums,  Mobles,  Indumentària,  Vocabulari,  La Veu del Montserrat, Vic  (1886)  any IX  Impremta  de R. Anglada, pp. 336, 344, 360, 367, i 368. (21,5x31)

La Veu del Montserrat. "Setmanari popular de Catalunya. Pro Aris et Focis". Entre 1880 i 1898 la capçalera era formada per un gravat al boix, simbòlic, amb el títol de la publicació i el lema, imprès per R. Anglada a Vic. És una de les creacions periodístiques de mossèn Collell, en  la qual hi inserí més de cinc‑cents articles signats o amb les inicials,  escrits sobre temes variadíssims, sempre  d'actualitat, comentaris a l'entorn de les novetats filosòfiques, artístiques i literàries, de polèmica i d'informació.

Va variar el format i el nombre de pàgines en diverses èpoques, va sortir el 7 de gener de 1879, l'any 1890 mossèn Collell el deixà i va ocupar el seu lloc el canonge Ramon Sala. L'últim número és de les darreries de l'any 1902.

Ilustració al sigle XV.  Convit,  La Ilustració Catalana, Barcelona (1886), any VII, núm. 153 (30/11/86) pp. 442 i 443. (27x38)

El primer número d'aquest periòdic, primerament decenal i a partir de l'any 1882 quinzenal, apareixia el 10 de juliol de 1880; el darrer era el 325 datat el 31 de març de 1894. Catorze anys per a una publicació que no té cap suport oficial i és mantinguda per la sola empenta d'uns editors entusiastes, són molts anys. La dilatada existència de La Ilustració Catalana és un dels autèntics títols de glòria de Francesc Matheu i Fornells, que en fou l'ànima dels darrers onze anys.

Es deia " periòdich desenal , artístich, literari y científich". La capçalera il.lustra copiosament la dèria del simbolisme patriòtic, tan propi de l'època. És dibuixada per Serra i gravada pel boixista Gómez, un dels més competents de Catalunya. El mig de la capçalera és ocupat  per la llegenda de La Ilustració Catalana.

A la part superior es veu, al mig, el dibuix d'un pagès català amb barretina i tot, braç dret enlaire, com en actitud perorant, que emergeix d'un grapat de fulles de card, d'acant i de roure. Una mica més amunt, i en composició de fons, el dibuix assiluetat de les muntanyes montserratines. A la part inferior de la llegenda o rètol es veuen  els atributs de les Belles Arts: la lira, la ploma, el llapis, el llibre obert, el capitell i també el compàs i la bola del món, i una garlanda amb fruits i fullatge.

Aleshores, partint de la meitat inferior i abraçant tot el conjunt de la capçalera, una palma i una branca de llorer, i als quatre cantons els escuts de les quatre províncies catalanes. El format és de 410x290 mm., té vuit pàgines a tres columnes i és venuda, en números solts, a quatre rals (per subscripció, un any costa 60 rals, i un mes sis rals). Es publica els dies 10, 20 i 30 de cada mes. A partir de l'any 1882, es converteix en quinzenal, a base de fer números de setze pàgines.

1887

Documentos para las costumbres de Cataluña durante la Edad Media. Revista de  Ciencias Históricas, V, Barcelona (1887) pp. 210‑  219, 322‑335

La Segarra, Revista de  Ciencias Históricas, vol. V, Barcelona (1887) pp.  234‑242.

1888

Santuari de Santa Maria de Belloch, La Ilustració Catalana, Barcelona (1888) any IX, pp. 6 i 7; gravat d'A. Solà  p. 12. (27x38)

És una detallada descripció del santuari, enriquida amb pinzellades històriques i dades documentals. Acompanya l'article un gravat  d'A. Solà  de la portalada.

Fulles de l'album d'un aprenent, ( pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, Barcelona (1888), any IX, pp. 23 i 26. (27x38)

El Monestir de Ripoll,  La Ilustració Catalana, Barcelona (1888), any IX, pp. 134 i 135.  (27x38)

1889

L'excursionisme ha tingut a Catalunya, d'ençà de la Renaixença, un caràcter molt més important que el d'un simple esport, ni que tingui pretensions de recerca arqueològica o folklòrica.

Les entitats excursionistes catalanes foren, de bell antuvi, unes auxiliars entusiastes de tot el moviment cultural i polític del catalanisme. Cercaren vestigis arqueològics, però també ajudaren a salvar i a consolidar les velles esglésies, els castells enrunats i els monestirs desafectats; ensenyaren cançons a pagesos, mariners i muntanyencs, però també recolliren, abans que es perdessin, les velles cançons, les rondalles, els balls i els jocs dels remots calius on els conservava una tradició que el vent del progrés escamparia.

La primera de les revistes filles de l'excursionisme català està vinculada amb la degana també de les associacions dedicades a aquell esport. És el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el qual surt per primera vegada, amb caràcter mensual, el 20 de novembre de 1878.

Aquest butlletí, de format 230x175 mm., i de 24 pàgines i cobertes, valia una pesseta al  trimestre per als socis de l'entitat, 1'50 pessetes per als no socis i dues pessetes trimestre per als subscriptors de l'estranger.

El Butlletí, imprès de primer a "La Renaixensa" i a partir del núm. 19 a can Ramírez (que més endavant es transformaria en la casa Henrich i Cia.), va resistir les escissions i fou publicat fins al desembre de 1890; forma la seva col.lecció completa un conjunt de dotze volums plens d'interès.

Mossèn Segura era delegat a Santa Coloma de Queralt de l'Associació d'Excursions Catalana, segons consta a l'Anuari  de l'any 1892.

Los Excursionistes  i  la toponomástica.  Butlletí  de l'Associació d'Excursions Catalana, XII, abril‑setembre de 1889 núm. 127‑132, Barcelona (1889), pp. 300‑302,  (17,5x23).

Excursió col‑lectiva á Santa Coloma de Queralt i á Rubió, Butlletí  de l'Associació d'Excursions Catalana, XI, Barcelona (1889), pp. 188‑200, treball il.lustrat amb  gravats.(17,5x23).

OSONA FORMENTÍ,  ARTUR. Notes Itinerarias de la excursió col‑lectiva  á Santa Coloma de Queralt y Rubió. ‑Dias 1,2 y 3 d'Abril de 1888‑. Butlletí  de l'Associació d'Excursions Catalana, XI, Barcelona (1889), pp. 201‑207.

Aquest article te relació amb l'anterior i l'autor hi inclou un text que li va facilitar mossèn Segura, que fa referència a la vila de Montblanc. Entre d'altres descriu l'episodi de la història de la vila ducal./../ quina época no puch fixar,  en la que varen ésser  descoronades les torres de la muralla. Escapsant , una sí, altra no, las torres de sa muralla; votant lo monastir que may per may fós admés en lo cobdiciat monestir de Poblet  cap fill  de la vila de Montblanch. De hont provingué , y durá centurias, la costum en las  donas de las mellors familias de dita vila, que estavan á punt de deslliurar, d'eixir de llur vila pera ferho en la Guardia dels Prats, ó qualsevol altre poble vehí, á fi de no privar á llurs fills de la sort de poder ésser frares de Poblet/../.

Etimologia del adjectiu pregon, pregona, Revista Catalana, any I, quadern I, Barcelona (gener 1889)  Estampa de Fidel Giró  pp. 17‑21. (14x22).

La  Revista Catalanapublicà el primer número el  gener del 1889. Assenyalem que la seva publicació, de durada regular, va lligada amb el nom d'un impressor que figurarà molt en els annals de la premsa catalana: Fidel Giró.  Era una de les creacions periodístiques del fogós canonge Jaume Collell, poeta, orador i home públic per excel.lència i per vocació.

És ell qui signa el "Prospecte y Programa" de la nova revista i qui ens adverteix que contindrà "diverses seccions, la primera  de les quals y naturalment la més important, serà la que sol anomenarse de fons ò doctrinal, formantla sèries de articles o estudis  de  vária  indole, sobre temas jurídichs, històrichs, de critica literaria , etc., etc., sens oblidar tampoch la discussió serena dels diversos temas que enclou lo programa del Regionalisme... hi haurà una secció intitolada "Miscelánea"... no hi mancarà la seva "Bibliografía"... y  finalment  una "Crònica" breu y compendiosa (que) referirà tot quant de notable oferesca lo moviment regional."

La Revista Catalana no serà , doncs, "exclusivament " literària. Política, en certa manera, no vol ésser partidista : " ningú teme ni espere    sentir  en  exes   planes...l'estrident   remor de les lluytes polítiques..."

La  Revista Catalana tingué, com hem dit, una durada regular: el darrer número publicat és el 10, de data d'abril del 1892. Afegim que la revista es componia de cinc plecs de setze pàgines a ratlla seguida, del petit format 161x86 mm., més propi de llibre que de periòdic.

1890

Excursió particular a Juneda, Cervià, Ulldemolins, Borjas d'Urgell y Castelldarens y Tárrega y Verdú. Butlletí  de l'Associació d'Excursions Catalana, XIII, octubre‑desembre de 1890, núms. 145‑147 Barcelona (1890), pp.  251‑262, (17,5x23)

Santa Maria del Cami. Comentaris, La Veu del Montserrat, any XIII, Vic (1890), Impremta de R. Anglada pp. 23‑26 i 38‑39. .(21,5x31)

Los Colomins,  (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1890), pp. 23‑26 i 38‑39.  (27x38)

Los Juheus de Santa Coloma de Queralt, La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1890), pp. 234, 235  i 238.  (27x38)

La Tia Marieta, (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona(1890),pp.259,262,267,268,270 i 271. (27x38)

Les Vacacions de Nadal, (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1890), pp 363‑366. (27x38)

1891

La Fira del Congre, (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1891), pp  58‑62.  (27x38)

Lo Jepet del Sastre, (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1891), pp   171,174,183.186‑189. (27x38)

La Maria, (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1891), pp 212‑215, 230‑231 i 234. (27x38)

Entreteniments  literaris. La Veu de Catalunya, ‑setmanari popular‑,  any I,  núm. 10, Barcelona (15 de maig de 1891), La Catalana, Imp. de Jaume Puigventós. pp. 115‑116. (31x21)

Aquest  article va adreçat al Sr. D. Marian Aguiló.

Com  La Renaixensa, l'historial de La Veu de Catalunya comença amb un setmanari. Aquest iniciava la seva publicació l'11 de gener de 1891.

La revista era literària tant com política. Però ja en el seu "Pla de Campanya" , mossèn Collell indicava quina direcció havia de prendre el setmanari per a defensar la mena de catalanisme que ell creia convenient de propagar: "Despertar la consciència del poble català, recordar son passat , no amb ploraneres elegies sinó amb els robustos accents de l'esperança en el pervindre, defensar les nostres institucions i la nostra llengua, últim i sagrat   "palladium"  que ens queda de l'antigua autonomia, reivindicar aquesta així en l'ordre polític com en l'administratiu... veus aquí, companys, la gran campanya que ens toca fer, el bon combat a què som cridats tots els qui amem de veres la Pàtria." (Prenem la cita de Torrent‑Tasis).

La Veu de Catalunya, setmanari, tenia un format relativament gran, 325x220 mm., era venuda a quinze cèntims el número solt i valia sis pessetes a l'any de subscripció. Era imprès a "La Catalana" i el dia de Nadal de l'any 1888 sortia el darrer número com a setmanari. A partir de l'1 de gener de l'any 1889 i fins al 20 de juliol de l'any 1936 es va publicar com diari.

1892

Toponomástica  Catalana. Ripoll. La Veu de Catalunya, ‑setmanari popular‑  any II, núm: 25‑26 , 19 i 26 de juny,  Barcelona (1892), La Catalana, Imp. de Jaume Puigventós. pp. 293‑ 294, 303‑304 i 305. (31x21)

Noms de pobles. Estudis etimológichs, La Veu del Montserrat, any XV, Vic (1892) Impremta de R. Anglada pp. 371‑372, 380,. 386‑388, 395, 403‑404, 410‑411, 419‑420. (21,5x31)

Antigues Marques de fabriques de paper,  La Veu del Montserrat, any XV, Vic (1892) Impremta de R. Anglada p.300. (21,5x31)

Antigues Marques de fabriques de paper, Butlletí de l'Associació Artística Arqueològica, Barcelona (1892). p. 28 amb gravats

Miscelanea, Mireya, Revista Catalana, any II, quadern IX, Barcelona (1892) Estampa de Fidel Giró pp. 17‑21.  (14x22)

La Cadena d'0r, (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XIII, Barcelona (1892), p. 18,  (27x38)

Apellidos y noms de pobles catalans, La Ilustració Catalana, any XIII, Barcelona (1892), pp.  54‑55, 66‑67, 86‑87.  (27x38)

Vendrell.  La Ilustració Catalana, any XIII, Barcelona (1892),  pp. 226‑227.  (27x38)

Les cortines grogues ,  (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XIII, Barcelona (1892), pp.  310‑311,   (27x38)

Enterraments protohistórichs de Les Piles.  Butlletí  del Centre Excursionista de Catalunya, any II Octubre - Desembre 1892, núm. 7 pp 59-60 (9x15'3)

De la unió de l'Associació d'Excursions Catalana i l'Associació d'Excursions Científiques, el 22 de setembre d l'any 1890 va néixer el Centre Excursionista de Catalunya.

El gener de l'any 1891 va sortir el primer número del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, tenia 96 pàgines en el format 9x15'3 cm. El buttlletí anà apareixent trimestralment, i més endavant fou mensual.

Per la seva durada (el darrer número, el 523, correspon a desembre del 1938)  com per la importància de les seves col.laboracions, Givanel en la Bibliografia Catalana, Premsa, I, afirma que el Butlletí del Centre Excursionista  de Catalunya és la més notable de les revistes excursionistes de Catalunya. Les pàgines de la publicació, en efecte, van profusament il.lustrades amb nombroses fotografies dels més bells indrets de la nostra terra.

Inscripció del llindar de la sagristia de Prats de Molló, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any II Octubre - Desembre 1892, núm. 7 pp 56-58 (19x12) Santa Coloma de Queralt, 12 de desembre de 1892

1893

Argument  contundent.  La Veu de Catalunya, ‑setmanari popular‑, any III, núm: 48 , 26 de novembre,  Barcelona (1893), La Catalana Imp. de Jaume Puigventós. pp.569‑570. (31x21)

Aquest article ocupa un lloc preferent a la  primera pàgina i és la reacció i la repulsa al atemptat que hi hagué al teatre del Liceu en aquella data, quan en la primera representació de la temporada, un artefacte esclatà a la platea provocant nombrosos ferits i fins i tot algun mort.

Noms de pobles. Estudis etimológichs, La Veu del Montserrat, any XVI, Vic (1893) Impremta de R. Anglada pp.  3‑4, 9‑10, 19‑20, 25‑26, 35, 42‑43, 50‑51, 59‑60, 66‑67, 75‑76, 90‑91, 98‑99, 107, 114‑115, 122‑123, 130‑131, 154‑155, 194‑195, 222‑223, 239‑240, 246‑247, 271‑272, 279‑280, 294‑295, 327‑328, 351‑352, 367‑368, 390‑391, 414 i 415. (21,5x31)

Antigalles, antichs  contractes  d'aprenentatge.  La Ilustració Catalana, any XIV, Barcelona (1893),  pp.  102‑103, 119. 131 i 132. (27x38)

Joan Torrent, en un article, Las primeras revistas de excursionismo, publicat a la revista Destino núm. 1029, el 27 d'abril de 1957 escriu: "Gràcies a l'actuació del "Centre" i als esforços dels qui s'encarregaren de la publicació del Butlletí, hem pogut facilitar als nostres historiadors extenses monografies de monuments, poblacions i comarques, els geòlegs i geògrafs han tingut estudis complets i detallats de les terres catalanes; els folkloristes han reunit  interessants materials de cançons, danses i narracions populars; els fotògrafs i els dibuixants han acumulat un repertori  de les belleses artístiques i naturals de la terra, i aquell afany d'investigació ha permès que la nostra generació pogués conèixer pam a pam tot Catalunya".

Coses del temps vell. La tradició catalana any I Barcelona 15 de setembre de 1893 núm. 6 pp 86-92

Article on parla de les tradicions de representar obres de teatre a les esglésies sobre històries de sants, en concret es centre en la comèdia de Sant Magí. /../ més com a document ¡¡ustratíu de costums que's perden, se pot ben aprofitar, y les pinta molt bé. Tè una punta de saltira contra alguns ermitans que buscavan en son ofici la bona vida; mes dexa en bon lIoch als de Montserrat primerament, y des prés als d'alentorn de Barcelona, que feyan lIuhir la professó que la parroquia de Sant Pere de Puelles dedicaria lots los anys a Sant Magí/../ Santa Coloma de Queralt 20 de juliol de 1893

1894

Vinguda del Papa Lleó XIII a Espanya.  La Veu de Catalunya,‑setmanari popular‑,  any IV, núm: 5 ,  4 de febrer,  Barcelona (1894), La Catalana Imp. de Jaume Puigventós. pp. 51‑52. (21x31)

Una excursió de pobre  Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any IV Juliol - Setembre 1894, núm. 14 pp. 145-156 (19x12)

Noms de pobles. Estudis etimológichs,   La  Veu  del  Montserrat, any XVII, Vic (1894) Impremta de R. Anglada pp. 22‑23, 39‑40, 71, 168, 182‑183, 263, 294 i 295. (21,5x31)

Un  romiatge.  (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XV, Barcelona (1894), pp. 55, 58‑59, 69‑71,  (27x38)

Cova de la Vall de Serves. Butlletí  del Centre Excursionista de Catalunya, any IV, núm. 15, Octubre-Desembre 1894 Barcelona (1894), pp. 261‑264.(9x15'3) Santa Coloma de Queralt 9 octubre de 1894

1895

Noms de pobles. Estudis etimológichs, La Veu del Montserrat, any XVIII, Vic (1895), Impremta de R. Anglada, pp. 3. 251, 275‑276, 314‑315, 347. 372‑373, 403 i 404. (21,5x31)

Cervantí y Serventí. Estudi etimológich. La Veu de Catalunya, ‑setmanari popular‑, any V, núm: 36 , 8 de setembre,  Barcelona (1895), La Catalana Imp. de Jaume Puigventós. pp.  432 i 433. (31x21)

Biblioteca  histórica del Bisbat de Vich.  La Veu del Montserrat, any XVIII, Vic (1895) Impremta de R. Anglada, pp. 11, 43 i 67. (21,5x31)

Un  document  pel  Museu  Arqueológich  de  Vich. La Veu del Montserrat, any XVIII, Vic (1895) Impremta de R. Anglada,  p. 27.  (21,5x31)

OSONA FORMENTÍ,  ARTUR. Guia Itineraria de les regions compreses : Des del Montserrat al Camp de Tarragona i des de La Segarra al Panades. Barcelona (1895), Estampa de P. Altes.

Amb la descripció de les Conques dels rius: Noya, Foix i Gayà, dividida en 128 itineraris, segona edició  corregida i augmentada  per Artur (Ausona) Osona en  colaboració de Josep Castellanos, socis del Centre excursionista  de Catalunya.

En Robert Balcells Prat va copiar a mà en un bloc, quaranta‑nou pàgines mida quartilla en les que descriu els itineraris que fan referència a Santa Coloma i el seu rodal, en l'itinerari núm. 64, De Barcelona Santa Coloma de Queralt per Picamoixons, De 28 á 29 hores. hi ha el text de mossèn Segura que cito en l'apartat dels treballs publicats l'any 1888. L'autor també hi inclou les dades i referències històriques que mossèn Segura utilitza en el seu article: Excursió col‑lectiva á Santa Coloma de Queralt i á Rubió.

Hosties. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, volum V gener - març 1895, núm. 16 pp. 11-19. Santa Coloma de Queralt, 3 Maig de 1893. en la p.17 es una làmina fotogràfica am imatges d'hosties recolides per l'autor (19x12)

1896

Estudi sobre la paraula "Traball". Revista de Catalunya, any I núm. 3, Barcelona (1896), Imprempta La Acadèmica, de Serra Germans y Rusell, pp. 73-76. (24x17)

Noms de pobles. Estudis etimológichs, La Veu del Montserrat, any XIX, Vic (1896) Impremta de R. Anglada pp. 18, 35, 59, 75, 107, 171, 275, 314, 355, 395 i 411. (21,5x31)

1897

Noms de pobles. Estudis etimológichs, La Veu del Montserrat, any XX, Vic (1897) Impremta de R. Anglada pp. 28, 52, 67 i 68. (21,5x31)

Antigualles quaresmals. Cena pel Infant D. Jaume fill de D. Alfons IV, germá de D. Pere del punyalet y Crida per la Santificació de la Setmana Santa. La Veu del Montserrat, any XX, Vic (1897) Impremta de R. Anglada, p. 108.  (21,5x31)

1898

Origens de Sampedor.  La Veu del Montserrat, any XXI, Vic (1898) Impremta de R. Anglada, pp.  299 i 300.  (21,5x31)

Aquest article va ésser contestat per  Josep Masferrer  pvre. en un altre titulat "Quatre mots a Mossèn Segura", (La Veu del Montserrat, any XXI, Vic (1898) Impremta de R. Anglada, pp. 306 i 307)

Sobre'ls origens de Sampedor.  La Veu del Montserrat, any XXI, Vic (1898) Impremta de R. Anglada, pp. 324 i 325.  (21,5x31)
Aquest article és la rèplica a la contesta de Josep Masferrer  pvre.

1899

Los ploms de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt. Calendario Sarrianés, Sarrià,  Barcelona (1899) Casa Altés, pp. 64‑68, ( 13x20)

Segarra, Calaf, Prats de Rei i Sant Marti de Sesgueioles. Manresa (1899)

1902

Bandolerisme en  los segles XVI  i  XVII. Revista de la Asociación Artística Arqueológica Barcelonesa, any VI,

Barcelona (1902), Establecimiento Tipográfico de Jaime Vives, núm. 31,32 i 33, pp. 509‑523, 614‑628 i 690‑698.(17.5x25.5)

Aquesta revista  era la continuació del Boletín de la Asociación Artístico‑Arqueológica Barcelonesa que va sortir per primera vegada com a revista mensual il.lustrada l'abril de l'any 1891 amb setze o vint pàgines del format 190x100 mm. (L'agost del 1893 s'amplia fins a 199x109 mm.). Publicava treballs d'art i d'arqueologia

L'any 1896 amb el nom de  Revista.., reprenia la publicació amb periodicitat trimestral i en un format més modest (182x104 mm.). Publicava interessants estudis sobre l'art i la història de Catalunya. En aquesta segona aparició va durar fins l'any XIV, i el darrer número és de desembre de 1909

1903

Sant Magí del Barretet. (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana,  2na. època, any I  Barcelona ( 1903), pp.  133‑135. (22x33,5)

Carambola. (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana,  2na. època, any I  Barcelona ( 1903), pp. 298‑300 i 313‑315. (22x33,5)

Santa Coloma de Queralt. Almanaque de los amigos del Papa. agost, (1903) pp. 57‑62. (16x23)

En sis pàgines riques en fotografies fa un recorregut per la vila, documentant els monuments amb dades històriques.

1905

Sant Fum. La Gazeta Montanyesa, any I núm. 16 ,  G. Portavella, Vic , (1905),  (22,2x14,8)

La Gazeta Montanyesaera una altra creació de mossèn Collell. Va aparèixer el 13 de desembre de 1905, vuit pàgines a dues columnes, format 222x148 mm., imprès per G. Portavella , Vic, preu de venda, deu cèntims el número solt. Trisetmanal: sortia els dimarts, dijous i dissabtes.

A l'article inicial "Quatre mots", llegim: "Surt la Gazeta Montanyesa ab lo coratge y l'urch  proverbial de la gent de montanya, per defensar los grans ideals que vénen compresos en la paraula Regionalisme.. Dintre d'aqueix ample estadi del Regionalisme català, defensarem llealment y a conciència los interessos de la nostra ciutat i de l'extensa comarca"

El 10 d'octubre de 1914 desapareixia aquesta publicació, després d'una desautorització expressa del bisbe Torras i Bages fruit d'una polèmica amb mossèn Collell. Les desavinences entre el bisbe i el canonge mossèn Jaume Colell varen durar cinc dies: el 15 d'octubre de 1914 apareixia La Gazeta de Vich, que es publicà fins a finals del 1933.

Noms dels pobles de la Conca de Barbarà. La Conca de Barbarà, Montblanc. Any III núm. 101  p. 2, núm. 102, pp. 1-2 (1905)

La Conca de Barbarà. Setmanari comarcal, de periodicitat setmanal, sortí a Montblanc el 19 d'abril del 1903 i es publicà fins el 29 de febrer de 1908 un total de 255 números, el preu de subscripció era de 1.5 ptes. trimestrals i 5 ptes, anuals, s'imprimia a l'impremta Monmany, que a la vegada feia de redacció i administració.

L'objecte principal era /../ agermanar totes les viles y pobles de la estimada comarca de què pren el nom, en un sol cos moral (...) dedicarem a la agricultura atenció especialísima, no oblidant la indústria /../

La llengua pròpia era el català, amb algunes col×laboracions en castellà, segons Poblet i Civit en les seves memòries manuscrites el tiratge era de 500 exemplars. El format era de 42 x 28 amb un nombre habitual de 4 pàgines i el text a tres columnes amb una dedicació important a la publicitat, mitjà pel que segurament es sustentava, segons Grau-Puig en la seva monografia La premsa i la història a La Conca de Barberà. Montblanc. 1995, en alguns exemplars arrivà a ocupar el 40 %.

1906

Nota  arqueológica. La Gazeta Montanyesa,  any II núm. 68 , G. Portavella, Vic  (1906),  (22,2x14,8)

Nota  arqueológica. Creu de terme daurada i pintada. La Gazeta Montanyesa,any II,  núm.  81, G. Portavella, Vic  (1906). (22,2x14,8)

Nota  arqueológica. Dos  pintors  i  tres argenters. La Gazeta Montanyesa, any II, núm.  93, G. Portavella,  Vic  (1906), (22,2x14,8)Nota  arqueológica.  La Gazeta Montanyesa, any II núm. 105,  G. Portavella, Vic  (1906), (22,2x14,8)

Una escapada infantil. (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana,  2na. època, any IV, núm. 169,  Barcelona (1906), pp. 298‑300 i 313‑315.  (22,2x14,8)

Participació de Montblanch en una creuada contra'ls serrahins. La Conca de Barbarà.Montblanc Any IV núm. 177,  p. 3  ú de novembre (1906)

1907

Pecats  dels frares. Catius  redimits  en  novembre de 1751. La Gazeta Montanyesa, any III,. núm.   113,  G. Portavella, Vic  (1907 ), (22,2x14,8)

Nota  arqueológica.  Imatges vestides. La Gazeta Montanyesa, any III.   núm.   166,  G. Portavella, Vic  (1907). (22,2x14,8)

Nota arqueológica.  Any 1475, creu d'argent d'Igualada, La Gazeta Montanyesa, any III. núm.   169,  G. Portavella, Vic  (1907).  (22,2x14,8)

1908

Sobre  toponimia. La Gazeta Montanyesa, any IV ,  núm.  169, G. Portavella, Vic  (1908).  (22,2x14,8)

Notes   arqueológiques.  Tapiços  cobre‑adzemibles. La Gazeta Montanyesa, any IV,  núm.  291, G. Portavella, Vic  (1908).  (22,2x14,8)

Hereu y pubilla.  (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, 2na. època, anyVI, núm. 248, Barcelona (1908), pp. 146‑148  i al núm. 249 pp. 163‑165, il.lustracions de Francisco Sardà. (22x33,5)

1909

Estada dels cèltes a Catalunya. Botlleti del Diccionari de la Llengua Catalana, tom IV, Moss. Antoni M.ª Alcover Mallorca (1908-1909) pp 8-18

Papers vells. Vestits  usuals dels sacerdots: color.  La Gazeta Montanyesa, any V ,  núm. 327, G. Portavella, Vic  (1909). (22,2x14,8)

Vestits usuals dels sacerdots: forma.   La Gazeta Montanyesa, any V , núm. 341, G. Portavella, Vic  (1909). (22,2x14,8)

Les Cortines grogues.  (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana,  2na. època, any VII, núm. 323,  Barcelona (1909), pp. 463‑466, (22x33,5)

Transcric la nota necrològica intercalada en el text, il.lustrada amb un retrat de mossèn Segura de J. Serra.

" Es una de las pèrdues més sensibles qu'ha tingut  ultimament  la nostra literatura.  De Mossen Segura se'n  conexia  no més qu'un aspecte: el d'escorcollador d'arxius; molts son els treballs que li deu la nostra historia y la nostra filología. Però l'altre aspecte que volgué tenir sempre amagat, el de quadrista ò de contista, ben pochs li sabian.

En l'antiga Ilustració Catalana comensà publicant unes apuntacions ab el seudònim  Rafel Sans d'Urpí com tribut al gran pintor qu'ell  tant admirava. Instat a seguir per aquest camí, anà escrivint altres quadrets y narracions, sempre ben observats y fets ab  molta frescura , però no volent may posarhi son nom a sota. Unicament a instancies nostres y unicament per la nostra Ilustració, escrigué aquestes pàgines literaries, qu'ell considerava una calaverada per la seva edat y per la seva condició. Per això al dòldrens de la seva mort, estampem en aquestes planes qu'ell havia tant honrat, la seva respectable figura, reproduhinthi  al mateix temps un de sos primers quadros a la ploma.

Descànsi en pau el virtuos sacerdot, el bon català, l'escriptor estimat !"

Mn. Joan Segura. Necrològica Botlleti del Diccionari de la Llengua Catalana. Tom IV, Moss. Antoni M.ª Alcover Mallorca (1908-1909) pp 478-479

1911

Mn. Joan Segura. Necrològica. Institut d'Estudis Catalans Anuari 1909-1910 pp 695-696

1913

En el pròleg d'aquesta edició hi ha reproduïda una carta de mossèn Segura de data 22 d'octubre de 1900, en la qual, entre d'altres coses, diu que adjunta algunes observacions relatives a aquesta obra. L'autor en un peu de pàgina manifesta que les hi ha inclòs amb notes al seu lloc corresponent.

1922

Les Vacacions de Nadal -fragment- La Sagarra Nacionalista 25 desembre 1922 pp 4-6

Aques article es va publicar (pseud: Rafel Sans d'Urpí), La Ilustració Catalana, any XI, Barcelona (1890), pp 363‑366.

1924

Vendrell Estudi etimològic III Baix Penedès, any XIX 28 de juny del 1924 núm. 954, Impremta Ramon El Vendrell

1926

Lo temple Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Treball publicat fragmentat a: Llibertat, núm.: 22. Igualada 27 de novembre.

1927

Lo temple Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Treball publicat fragmentat a: Llibertat, núm: 26. Igualada. 15 de gener de 1927, núm. 28. Igualada. 26 de febrer.

1943

El Templo parroquial de Santa Maria de Igualada. Treball publicat fragmentat a: Igualada. núm.: 69, 24 d'abril, p. 4, núm.: 70, 1 de maig, p. 4, núm.: 71, 8 de maig, p. 4, núm.: 72, 15 de maig, p. 4, núm.: 74, 29 de maig, p. 4, núm.: 78, 26 de juny, p.4, núm.: 81, 17 de juliol, p. 4, núm.: 95, 23 d'octubre, p. 6, núm.: 100, 27 de novembre, p. 6  i núm.: 103, 18 de desembre, p. 3. Traducció al castellà de l'original escrit en català.

1944

El Templo parroquial de Santa Maria de Igualada. Treball publicat fragmentat a: Igualada. núm.: 113, 26 de febrer, p. 4 i núm:: 121, 22 d'abril, pp. 3 i 4.Traducció al castellà de l'original escrit en català.

1948

SOLÀ I SOLÉ, J.M. Mossèn Segura i els orígens d'Igualada. VIDA,  Igualada, núm. 33, Setembre 1948.

En aquest article que J. M. Solà i Solé publicava a la revista Vida l'any 1948 explica el dubte d'en Joan Bas i Jordi, -Joan Bas i Jordi fou el il.lustre Igualadí que va patrocinar l'edició de l'Historia d'Igualada, 2 volums, en la seva primera edició- referent als origens d'Igualada, pel seu interès reprodueixo un fragment.

/../ Es necessari -escrivia Mossèn Segura al nostre patrici J. Bas i Jordi el 5 de maig de 1897- renunciar a l'alta antiguitat d'Igualada; neix de la sang d'Odena en el comerç del segle XI i no va més enllà. Res de romana, res de goda, res d'alarb: és una població que neix ja avançada la reconquesta./../ - RIBA I GABARRÓ, CAROLINA. Mossèn Segura i els orígens d'Igualada. Diari-

CASTELLÀ I RAICH, GABRIEL, Mosén Juan Segura y Valls, Boletín Agrupación Fotográfica de Igualada, núm. 77, pp. 2-3  (1948)

Nota biogràfica, il.lustrada amb un dibuix a la ploma -retrat de mossén Segura- de P. Puig Bosch.

1949

CASTELLÀ I RAICH, GABRIEL, Miecellània Aqualatensia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada (1949)

/../ L'any 1949, el CECI dedicà la seva primera  publicació de la col.lecció de la Mis-cellania Aqualatensia " a la memòria de Mn. Joan Segura i Joan Bas, autor i patrocinador de la modèlica  Història d'Igualada. /../

/../ Gabriel Castellà, arxiver municipal d'Igualada, hi escriu un resum biogràfic de Mn. Segura i explica que: l'obra cabdal de mossèn Segura la Història d'Igualada, que oferí gratuïtament a ordenar i escriure, de la qual el M.I. Ajuntament Igualadí va acceptar l'oferta en sessió i acord de l'onze de febrer de 1897, a proposta del regidor Ramon Martí i Mirapeix. Cal constatar que molt abans havia preparat i decidit l'ànim de mossèn Segura el fervent patrici igualadí en Joan Bas i Jordi, que costejà l'ediciò en dos volums, eixits el 1908. /../

DURAN I SANPERE, AGUSTÍ, Miecellània Aqualatensia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada (1949)

/../ El senyor Duran, aleshores director de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, hi signà un artcle sobre la valoració de la personalitat de l'historiador. /../

1952

CASTELLÀ I RAICH, GABRIEL, Indice onomàstico de la "Història d'Igualada", Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada (1952)

El contingut de l'Història d'Igualada va ser objecte d'un estudi profund a càrrec del senyor Castellà, aleshores arxiver i membre corresponent de la Reial acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

1956/57

GRIERA  I  GAJA, ANTONI. Mossèn Joan Segura (1844‑1909).  Onoma , Bulletin d'Information et de Bibliographie, Vol II (1956/57), 2. pp. 191‑192. Publié avec l'aide de l'UNESCO, du Gouvernement Belge et de la  Fondation Universitaire ( Belgique)

Onoma és una revista editada pel  Comité International des Sciences Onomastiques del  International Centre of Onomastics " Instituut Voor Naamkunde" de Lovaina, a Bèlgica. D'aquest article d'Antoni Griera transcric parcialment i traduint del francès:

"Els últims vint‑i‑cinc anys del segle dinou, en els dominis de parla catalana (part oriental de la península ibèrica), es manifestà un moviment literari i històric molt puixant. Les recerques sobre la història local, l'edició de documents antics, la recollida de poesia popular estaven a l'ordre del dia. Simultàniament comencen també les investigacions sobre els noms de lloc i els cognoms de persones. Sincronitzadament amb les recerques de toponímia dels països escandinaus, alemanys  i  francesos, es poden recollir a Catalunya una colla d'estudis  deguts  als   pioners  de  la  nostra  disciplina /.../

/.../ A Onoma IV, 19‑21, tinc dedicat un article a Josep Balari Jovany, el gran mestre de recerques  onomàstiques dels països catalans. Però d'entre aquests mestres, - També es refereix a Salvador Sanpere i Miquel i al Pare Alsius.- destaca mossèn Joan Segura, nascut a Santa Coloma de Queralt (Tarragona), el 30 de març de 1844, que morí el 16 de juliol de 1909 a la mateixa localitat /.../

/../ Un dels treballs, potser el més interessant , de mossèn Segura en el terreny de la toponímia es l'Etimologia dels noms de poble de la Cerdanya (Pirineus Catalans), Girona, 1893, 42 pàgines. Estableix que els noms de llocs provenen de cognoms de persones, de denominacions   topogràfiques o assenyalen les construccions i els edificis.

Els noms d'origen romà es formen amb el genitiu amb els sufixos romans i gòtics ( o francs). Els cognoms de persones o noms de baptisme, d'origen romà, gòtic i medieval, són l'origen dels noms de lloc.

Aplica amb èxit la seva teoria als noms de lloc de la Cerdanya, quasi bé tots monosil.làbics. Deu anys abans de la publicació dels magnífcs Orígenes Históricos de Cataluña (1899) de Balari, mossèn Segura havia desembrollat el terreny dels estudis de la toponímia catalana.

Universitat   de   Barcelona.
Mgr. A. Griera"